A veces no estoy para nadie

 A veces no estoy para nadie, porque yo también me hago falta

También buscar por "quererse"

(c) imagen Internet autor desconocido

Comencé a ser libre...

Comencé a ser libre cuando descurbrí que la jaula estaba hecha de pensamientos

También

https://lapaudeviure.blogspot.com/2018/06/sufres-mas-por-lo-que-imaginas.html

y la etiqueta MIEDO

Diuen que la vida és dura, cruel i injusta

 

Aquest és Jim Thorpe, indi nadiu americà d'Oklahoma, discriminat per propis i estranys. Mireu la foto de prop; porta sabates i mitjons diferents. No era una declaració de moda. Eren els Jocs Olímpics del 1912, i Jim representava el seu país en atletisme. El matí de les competicions li van robar les sabates. Afortunadament va acabar trobant dues sabates dins un cubell d'escombraries. És el parell que porta a la foto. Però una de les sabates era massa gran, per això va haver d'utilitzar un mitjó extra. Amb aquestes sabates va guanyar dues medalles d'or aquell dia.

Aquest és un recordatori alliçonador: prou dir que la vida és dura, cruel i injusta. Viure és de valents, donar-se per vençuts és de covards.

(c) imatge viquipèdia

Religió i Espiritualitat

Religió i Espiritualitat

Origen imatge: Internet, autor desconegut

Veure també: https://lapaudeviure.blogspot.com/2016/02/religion-vs-espiritualidad.html

i etiqueta Religión

Síndrome de Procusto II

 

En psicología, llamamos síndrome de Procusto al rechazo hacia las personas que sobresalen, es decir, a la incapacidad para aceptar las virtudes de otros. Las personas que lo padecen se caracterizan por un miedo constante a ser superados, a no ser lo suficientemente buenos y a sufrir sentimientos de envidia.

Fuente: El País, PICTOLINE

 

La vida comença cada matí

La vida no comença a cap edat..., comença tots els matins al despertar.

També https://lapaudeviure.blogspot.com/2020/10/cada-manana-nacemos-de-nuevo.html

i https://lapaudeviure.blogspot.com/2014/03/cada-amanecer-significa-ama-nacer.html

Origen imatge: Internet 

L'autèntica riquesa

 

Un pare ric volent que el seu fill sabés el que significa ser pobre, el va fer passar un dia amb una família de camperols. El nen va passar tres dies amb les seves nits al camp. De tornada a la ciutat encara amb cotxe, el seu pare li va preguntar:

-Què hi ha de la teva experiència?

-Bé, exemplar! -va respondre el nen.

-Vas aprendre alguna cosa?

-Sí, molt..., i va explicar el detall:

1-Nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre.

2-Que tenim una piscina amb aigua tractada que no és més gran que dos dormitoris. Ells tenen un riu amb aigua cristal·lina, peixos i altres coses bones.

3-Que tenim llum elèctrica al nostre jardí, però ells tenen estrelles i lluna per il·luminar.

4-Que el nostre jardí arriba a la paret. El seu, fins a l'horitzó.

5-Que vam comprar el nostre menjar; ells la cultiven, el cullen i la cuinen.

6-Que escoltem CDs..., ells escolten una simfonia contínua de lloros, grills i altres animals... Tot això, de vegades acompanyat del cant d'un veí que treballa la terra.

7-Fem servir el microones. Ells el que cuinen sap a foc lent.

8-Que nosaltres, per protegir-nos, vivim envoltats de tanques amb alarma. Ells viuen amb les portes obertes, protegides per l'amistat dels seus veïns.

9-Que vivim connectats al telèfon, a l'ordinador i a la televisió. Ells estan relacionats amb la vida, el cel, el sol, l'aigua, els camps, els animals, les seves ombres i les seves famílies.

El pare està molt impressionat amb els sentiments del seu fill. Finalment, el fill conclou: 

-Gràcies per ensenyar-me els pobres que som! Cada dia ens tornem més pobres perquè ja no veiem la riquesa de la natura! 

També: Valorando la vida

Text anònim. Font imatge: Internet