Ningú arriba a les nostres vides per casualitat. Ei, tampoc està determinat! Simplement hem treballat una via, una manera de ser que ens porta per un camí determinat, bo o dolent.
Allò que ens ha passat, és passat i prou. Cal aprendre la llicò i tirar endavant. Com deia el poeta: "Tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí i Pol).
I quan quelcom s'acaba, s'acaba. Forma part del passat i en principi, no ha de tornar. No confondre un final amb allunyaments o aturades temporals.
Manel Aljama (novembre 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada