¿Sabes por qué el parabrisas es más grande que el retrovisor?
Porque el camino que tienes delante es más importante que el dejas atrás.
Publicat anteriorment com: https://lapaudeviure.blogspot.com/2014/07/sabes-por-que-el-parabrisas-es-mas.html
¿Sabes por qué el parabrisas es más grande que el retrovisor?
Porque el camino que tienes delante es más importante que el dejas atrás.
Publicat anteriorment com: https://lapaudeviure.blogspot.com/2014/07/sabes-por-que-el-parabrisas-es-mas.html
Si te jode ver amamantar en público, mira hacia otro lado como haces con
(c) imatge autor desconocido
També: Esto no se debe hacer
¿Quieres ser un ejemplo para las niñas de ahora?
NO TE DESNUDES - ¡¡ESTUDIA!!
També: https://lapaudeviure.blogspot.com/2014/11/diez-alternativas-para-no-decir-princesa.html
i l'etiqueta mujer
L'home no sap que hi ha una serp a sota. La dona no sap que hi ha una pedra aixafant l'home.
Ella
pensa: Cauré i no em puc enfilar perquè la serp em mossegarà! Per què
no pot l'home fer servir una mica més de força i tibar de mi cap amunt?
Ell pensa: Sento tant dolor! I així i tot t'estic sostenint tant com puc! Per què no intentes enfilar una mica més fort?
Conclusió:
No podem veure la pressió que els altres suporten, i ells no poden
veure el nostre dolor. Això és la vida, no importa si és treball,
família, afectes o amics, hem de fer l'esforç de comprendre'ns més.
Aprendre a pensar diferent, potser més clar, i aprendre a comunicar-nos
millor. Posar-nos al lloc de l'altre. Una mica de paciència i reflexió
fan una diferència enorme.
Més en l'etiqueta Crítica
i en especial: No Juzgues, Habla de mi vida...,
(c) Text sense autor conegut. Traduït per Manel Aljama.
Não vou conseguir > Faço o melhor que eu posso, neste momento.
É muito difícil > É un desafio para mim
Tudo é minha culpa > Eu me perdoo e me acolho como sou
Serei feliz uando... > Eu sou feliz apesar de...
Me odeio > Eu me amo
No ho aconseguiré. > Ara faig el millor que puc.
És molt difícil. > És un repte per a mi.
Tot és culpa meva. > Em perdono i em dono la benvinguda tal com sóc.
Estaré feliç quan ... > Estic content tot i ...
M'odio. > M'estimo a mi mateix
(c) Orígen Internet. Autor desconegut
También buscar por "quererse"
(c) imagen Internet autor desconocido
Comencé a ser libre cuando descurbrí que la jaula estaba hecha de pensamientos
También
https://lapaudeviure.blogspot.com/2018/06/sufres-mas-por-lo-que-imaginas.html
y la etiqueta MIEDO
Aquest és Jim Thorpe, indi nadiu americà d'Oklahoma, discriminat per propis i estranys. Mireu la foto de prop; porta sabates i mitjons diferents. No era una declaració de moda. Eren els Jocs Olímpics del 1912, i Jim
representava el seu país en atletisme. El matí de les competicions li
van robar les sabates. Afortunadament va acabar trobant dues sabates
dins un cubell d'escombraries. És el parell que porta a la foto. Però
una de les sabates era massa gran, per això va haver d'utilitzar un
mitjó extra. Amb aquestes sabates va guanyar dues medalles d'or aquell
dia.
Aquest és un recordatori alliçonador: prou dir que la vida
és dura, cruel i injusta. Viure és de valents, donar-se per vençuts és
de covards.
(c) imatge viquipèdia