L'home no sap que hi ha una serp a sota. La dona no sap que hi ha una pedra aixafant l'home.
Ella
pensa: Cauré i no em puc enfilar perquè la serp em mossegarà! Per què
no pot l'home fer servir una mica més de força i tibar de mi cap amunt?
Ell pensa: Sento tant dolor! I així i tot t'estic sostenint tant com puc! Per què no intentes enfilar una mica més fort?
Conclusió:
No podem veure la pressió que els altres suporten, i ells no poden
veure el nostre dolor. Això és la vida, no importa si és treball,
família, afectes o amics, hem de fer l'esforç de comprendre'ns més.
Aprendre a pensar diferent, potser més clar, i aprendre a comunicar-nos
millor. Posar-nos al lloc de l'altre. Una mica de paciència i reflexió
fan una diferència enorme.
Més en l'etiqueta Crítica
i en especial: No Juzgues, Habla de mi vida...,
(c) Text sense autor conegut. Traduït per Manel Aljama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada