Avui plorem la mort d'un estimat amic, Sentit Comú, que ha estat entre nosaltres durant molts anys. Ningú sap del cert quants anys tenia, ja que les dades sobre el seu naixement fa molt que s'han perdut en els laberints de la burocràcia.
Serà recordat per haver sabut cultivar lliçons tan valuoses com que "cal treballar per poder tenir un sostre propi sobre el cap", "que cal llegir cada dia una mica", "saber per què els ocells que matinen aconsegueixen cucs", i també per reconèixer la validesa de frases com "la vida no sempre és justa".
Sentit Comú va viure sota simples i eficaces consignes: "no gastis més del que guanyes" i estratègies fiables per als pares "els adults, no els nens, estan a càrrec".
La salut va començar a deteriorar-se ràpidament quan es van aplicar regles benintencionades, però ineficaces: informes respecte d'un nen de sis anys acusat d'abús sexual per haver fet un petó a una companya de classe; adolescents que van haver d'anar-se'n a un altre col·legi per haver denunciat un company distribuïdor de droga, i una mestra acomiada per reprendre un alumne indisciplinat, només van fer que empitjorés la seva condició.
Sentit Comú va perdre terreny quan els pares van atacar els mestres només per fer la feina en què ells van fracassar: disciplinar els seus ingovernables fills.
Va declinar encara més quan les escoles van haver de requerir un permís dels pares per administrar una aspirina, posar protector solar o col·locar una cureta a un alumne, encara que això sí, no podien informar els pares si una alumna estava embarassada i volia avortar.
Sentit Comú va perdre el desig de viure quan els Deu Manaments es van convertir en material risible, algunes esglésies en negocis i els criminals van començar a rebre millor tracte que les seves víctimes.
Per a Sentit Comú va ser un cop dur que un ja no es pugui defensar d'un lladre a casa seva, però que el lladre ens pugui demandar per agressió; i que si un policia mata un lladre, fins i tot si aquest estava armat, sigui investigat immediatament per excés d'ús de la força.
La crisi final va ser precedida de la notícia que un pare de família va assassinar la directora de preescolar de l'escola dels seus fills, sense motiu aparent. Tot i això, la inactivitat de moltes autoritats que dediquen la seva energia i recursos públics per afavorir els seus interessos i els dels grups que els van donar suport, més que complir amb les seves responsabilitats, van agreujar la seva deteriorada salut.
La mort de Sentit Comú va ser precedida per la dels seus pares, Veritat i Confiança, la de la seva esposa Discreció, la de la seva filla Responsabilitat i la del seu fill Raciocini.
Sobreviuen els seus tres germanastres: Conec els meus drets, un altre té la culpa, i sóc una víctima de la societat.
No hi va haver gaire gent al seu funeral perquè molt pocs es van assabentar que se n'havia anat...
Em va arribar per correu electrònic a través de professors de primària. Desconec l'autor encara que probablement està redactat a Mèxic i adaptat a la realitat espanyola i d'alguns països. Quanta raó que porta, oi?
© Autor desconegut. Recopilat (setembre 2010) per Manel Aljama i trduït al català (març 2025)
© Imatge d'autor desconegut compartida en Internet
